Akram Zaatari. Contra la fotografia

UNADJUSTEDNONRAW_thumb_54a.jpg
Programa de mà de l’exposició. Foto: MRP – CC BY-NC-SA 3.0 ES

Fins el 25 de setembre de 2017 es pot veure al MACBA l’exposició “Akram Zaatari – Contra la fotografia. Història anotada de l’Arab Image Foundation” en què es fa un ampli recorregut per una selecció de les diverses col·leccions d’aquesta fundació. Akram Zaatari no només posa l’èmfasi en la imatge, sinó en la fotografia com a objecte (d’aquí que en el vídeos en què es veuen les fotografies, apareguin alguns dels seus protagonistes, però també les mans i veus dels curadors).

akram
Akram Zaatari, Sobre la fotografia, la despossessió i els temps de lluita, vídeo, 2017. Foto (del vídeo): MRP – CC BY-NC-SA 3.0 ES

Ningú s’oposarà a l’evidència que, a partir de la seva creació, la fotografia ha anat guanyant importància fins arribar a l’actual “era selfie”. Les fotografies no només ens ajuden a recordar, sinó que -essencialment- ens fan (re)construir el nostre passat. Construïm amb elles el nostre present i, amb ell, la nostra identitat. Cal citar, una vegada més, la famosa seqüència de Vals con Bashir? Tot i que ja ho cantava, temps abans, Charles Trenet:

Que reste-t-il de nos amours
Que reste-t-il de ces beaux jours
Une photo, vieille photo
De ma jeunesse

Donem credibilitat a allò que veiem. Si hi ha la foto, és que va passar. La fotografia  “captura” el temps, tot i que no ens acostumem a qüestionar a més de si va passar, “com” va passar… En qualsevol cas, en contextos de guerra o violència variada, la despossessió inclou també la pèrdua de les fotografies personals. La gestió de la memòria queda així interceptada.

La imatge que tenim tant de nosaltres mateixes com dels altres ens diu qui som i, també, si som “iguals” o “diferents”, “civilitzats” o “exòtics”. La mirada amb què veiem -o volem veure- el món està marcada per aquestes captures. Com apuntava Edward Said, els orientalistes ho tenien molt clar. Voleu jugar a buscar les 7 diferències entre aquestes dues fotografies?

Lehnert_&_Landrock_Au_harem
In the harem. Foto: Lehnert & Landrock (postcard, 1900s-1910s). Domini públic
elles
Wafika, Muhamad, Zalikha, Rabiha and Fadila Dajani with Nabil Mrad and Refka Abou Saoud. Beirut, 1945-46. Photo (de la postal): MRP – CC BY-NC-SA 3.0 ES

A l’exposició, a més de descobrir  múltiples facetes de les societats libanesa, egípcia, iraquiana o palestina, també es pot esbrinar l’origen d’imatges molt icòniques. Per exemple,  aquesta de Taha Hussein és obra del magnífic Van Leo.

Taha_Hussein
Portrait of the famous Egyptian writer Taha Hussein born in 1889 and died in 1973 at the age of 84. Foto: Van Leo (Leon Boyadijan). Domini públic

Aquesta entrada també la podeu llegir al Blog del col·lectiu CALiTME. Cartrografìes literàries de la Mediterrània.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: