A Itàlia hi ha molts argentins i també molts italians a Argentina. És aquest un maridatge ben conegut i antic, fruit d’emigracions en les dues direccions. Cognoms com Francella, Di Tomaso o Peretti (per citar-ne alguns relacionats amb actors argentins famosos) ens donen pistes prou clares de com va la cosa.
No és d’estranyar, doncs, que a la Casa Argentina de Roma s’organitzin actes culturals d’allò més interessants. Del 29 de setembre al 29 de novembre està en marxa un cicle que porta per lema “Queremos tanto a Julio” i que recorda el centenari del naixement de Cortázar. Vaig tenir la sort d’assistir a la Tangata Cortazariana a càrrec de Cuartetango, un ensemble absolutament brillant. Piazzola sonant a Via Veneto, acompanyat per lectures de Cortázar en italià llegides amb accent argentí… una combinació memorable.
 |
| Cuartetango en acció |
Adiós Nonino a les mans (literal) d’aquest grup és una barreja de força, rigor i passió. Aprofitant l’avinentesa que no he trobat gravacions del grup, aquí va una del mestre en acció.
Per acabar, com a bis, el també mític Libertango, que sempre recordarem amb la veu de Grace Jones -“I’ve Seen That Face Before”-, mentre Harrison Ford, frenètic, corria pels carrers de Paris buscant la seva dona segrestada -tot i que també trobava temps per ballar amb Emmanuelle Seigner-.
blogarabiia 