Una altra bona estona amb la literatura a la UB. El passat dia 5, en Pius Alibek va venir a la Facultat de Filologia a presentar-nos el seu llibre Arrels nòmades. Com sempre, escoltar un Pius -un comunicador nat- va ser un plaer. Aquells de vosaltres que no vàreu poder venir, podeu fer-vos-en una idea veient, per exemple, l’entrevista que li van fer a Vilaweb o a l’Hora del lector.
És un luxe poder sentir en Pius, especialment per dos motius. La història dels països no es pot aprendre només en els llibres. I, naturalment, la història de l’Iraq no s’entén gens ni mica si només es coneix el que s’explica als mitjans de comunicació.
L’altre luxe és el que es deriva d’escoltar algú que està enamorat del llenguatge. Dels llenguatges. De les llengües. Des del seu arameu -llengua materna-, fins al català passant per l’àrab i l’anglès… és captivador escoltar-lo, perquè parla amb passió i des de la sinceritat. Va ser fantàstic debatre sobre literatura i no quedar-nos a la superfície “folklòrica” (aquella que ens fa obrir els ulls de bat a bat quan algú que no ha nascut aquí ens diu que el català és una llengua extraordinària). És clar que això ens ho explicava tot confesant-nos que li sabia greu no haver pogut complir el seu somni: viatjar per tot el món i conèixer totes les llengües!
Val la pena llegir aquest llibre. Està ben escrit i ens ofereix una oportunitat única, que és la de viatjar per un Iraq que està en vies d’extinció (!?).
blogarabiia 