El dia 11 va ser el 20è aniversari de la caiguda del Mur de Berlin. Qui no se n’ha assabentat? Impossible escapar a l’allau mediàtica. Però tot plegat fa pensar. Quan l’any 1982 -només 7 anys abans!- em dutxava en una casa de Kreuzberg tot veient des de la finestra del bany el mur i el que hi havia més enllà, hagués jurat que aquella situació no havia de canviar.
És clar que també hi havia okupes, cases pintades, turcs, alemanes vestides com la Nina Hagen que es deien Manuela… Com a llocs turístics es visitaven antics crematoris i els “Llops Grisos” no eren, precisament, un grup d’ecologistes en defensa d’aquests animals. Tot molt diferent de la provinciana Barcelona preolímpica.
Serà un tòpic, però cal dir-ho. La caiguda del Mur de Berlin no va ser el final de la història, sinó un esglaó més de la vergonya que construim diàriament: el Sàhara i Palestina en serien dos bons exemples.
Per mirar de destruir els murs sempre ens quedarà la paraula. Per això és important conéixer i gaudir de la que ens ofereix un autor com Elias Khoury (frontline, interview).
Hi sou tots convidats: 26 de novembre a les 19.30h, Sala de Graus, Edifici Hsitòric, Facultat de Filologia, UB.
blogarabiia 
Alli van canviar moltes coses
M'agradaM'agrada